Una recerca constata les desigualtats de gènere que encara afronten les corresponsals de guerra

En un moment en què la informació sobre els conflictes globals té un paper clau en la construcció de l’opinió pública, la recerca defensa la necessitat de visibilitzar les dones corresponsals i d’incorporar-hi perspectives diverses que permetin entendre millor les conseqüències humanes de la guerra.

La periodista Ada Solà Conesa, graduada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha centrat el seu treball de final de grau, tutoritzat per la professora de Periodisme de la UAB Beatriz Villarejo Carballido, en les desigualtats de gènere que continuen afrontant les dones corresponsals de guerra. La recerca, reconeguda recentment en els Premis Arcadi Oliveres que atorga la Fundació Autònoma Solidària (FAS) per la seva contribució sobre drets humans, igualtat i justícia global, analitza els obstacles que encara persisteixen en l’exercici de la professió per a les dones reporteres de guerra.

El treball, titulat «Veus al front: La lluita de les corresponsals de guerra contra les desigualtats de gènere» (d’accés públic i lliure en el Dipòsit Digital de Documents de la UAB), analitza com les dones periodistes han hagut de superar barreres històriques en un àmbit tradicionalment masculinitzat, marcat pel masclisme estructural, la invisibilització professional, les dificultats de conciliació, el ciberassetjament i els riscos específics de violència sexual en zones de conflicte.

«La discriminació que pateixen no és un fet puntual, sinó que és estructural, persistent i multifuncional; es manifesta en barreres professionals, però també culturals, simbòliques i socials que perpetuen estereotips i rols preestablerts». En aquest context, l’estudi assenyala que la maternitat continua sent una «font de penalització». «Un pare que cobreix la guerra és vist com un heroi valent, mentre que a la mare que fa el mateix se l’estigmatitza com una mala mare que abandona els seus fills», assenyala la investigadora.

El treball també posa de manifest que moltes professionals han hagut de silenciar experiències d’assetjament o agressions per por a ser qüestionades professionalment. A més, la percepció de les dones corresponsals com a «botí de guerra» ha estat expressada per diverses reporteres, que han alertat sobre la por constant a les agressions sexuals en zones de conflicte.

Paradoxalment, ser dona ha obert portes que als homes els han estat tancades, cosa que els ha permès accedir a espais i històries que, sense la mirada femenina, haurien quedat invisibles. Aquesta perspectiva aporta un relat «més empàtic, íntim i divers, que trenca la narrativa heroica i masculinitzada», assenyala la investigadora en les conclusions d’aquest treball premiat recentment.

La guerra d’Ucraïna, un punt d’inflexió

La recerca constata que la guerra d’Ucraïna ha suposat un punt d’inflexió, donat que per primer cop es veu una presència femenina notable en zones de conflicte, sovint jove i amb capacitat d’aprofitar noves tecnologies i canals de comunicació directa. Aquesta evolució ha permès visibilitzar una nova generació de corresponsals més diversa. «Aquesta presència creixent ha trencat silencis i ha obert camins, fent visibles altres maneres d’explicar la guerra», afirma l’autora de l’estudi. Tanmateix, destaca també que «aquest avenç corre el risc de confondre’s amb una igualtat que encara no s’ha assolit. La visibilitat no és sinònim d’equitat».

Aquesta recerca s’ha basat en entrevistes a reconeguts professionals en actiu que cobreixen conflictes:

-Maria Doleres Massana, pionera del periodisme de guerra femení a l’Estat espanyol. Va ser la primera cap d’internacional de La Vanguardia i una de les primeres dones a informar des de l’Orient Mitjà i el Magrib.

-Mònica Bernabé, corresponsal autònoma a l’Afganistan (2006-2014) per a El Mundo i actualment vinculada al Diari Ara. Guardonada per la seva tasca social i periodística.

-Txell Feixas i Torras, excorresponsal a Beirut de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb més de 20 anys d’experiència, ha informat des de Síria, l’Iraq, l’Afganistan, Gaza i Turquia. Reconeguda amb diferents premis.

-Laura de Chiclana, periodista autònoma que col·labora amb Mediaset España. Ha cobert conflictes i crisis humanitàries a Ucraïna, Israel, Veneçuela i Colòmbia, i la crisi migratòria de Lesbos. Guardonada amb diferents premis.

-Gervasio Sánchez Fernández, fotoperiodista especialitzat en conflictes armats de l’Amèrica Llatina, la guerra del Golf i de Bòsnia, l’Afganistan i l’Àfrica. Ha treballat per a La Vanguardia, Cadena SER, BBC, Heraldo de Aragón i l’agència Cover.

-Alfonso Bauluz de la Iglesia, periodista i actual president de la secció espanyola de Reporters sense Fronteres des de 2022. Editor de la secció internacional de l’agència EFE i enviat especial en guerres i desastres naturals.

-Marcos Méndez Moreira, periodista audiovisual autònom, ha cobert conflictes i catàstrofes internacionals per a mitjans com Telecinco o El Progreso. Ha rebut diversos premis.

TREBALL DE FINAL DE GRAU PREMI ARCADI OLIVERES 2026

«Veus al front: La lluita de les corresponsals de guerra contra les desigualtats de gènere»